RUTA PER TEROL-CONCA-VALENCIA

0

 RUTA PER TEROL-CONCA-VALENCIA

DIA 1. Divendres 24 de Juny.  L'HOSPITALET-MIRAMBEL-UTRILLAS 

Trajecte 368km





    El primer dia farem mes kilòmetres.  Però tenim temps de fer una parada al bonic poble de Mirambel. 
 Passejar per Mirambel et traslladarà en el temps. al seu casc històric, un dels més macos d'Aragó. Ha  sigut merescuda del Premio Europa Nostra a la conservació. Es tracta d'un conjunt medieval que va pertany a l'Ordre Militar de San Juan i conserva perfectament el seu perímetre murallat. També pertany a "LOS PUEBLOS MAS BONITOS DE ESPAÑA".MIRAMBEL EN INSTAGRAM

MIRAMBEL

                                                              

 


 


 


   
 



Tot i que el poble te àrea publica, tenim temps de seguir la ruta i aproximar-s'he més al punt de partida de la ruta per demà. Al final acabem dormint a l'àrea publica de Utrillas. Recordar que estem a la comarca de "LAS CUENCAS MINERASi com ha tal justament al costat de l'àrea tenim el museu de la mineria i un petit ferrocarril molt pintoresc. Més informació en 👇



PARKINK PARK4NIGHT
PARKING PARK4NIGHT

DIA 2. Dissabte 25 de Juny. UTRILLAS-ALIAGA

Trajecte 52,8 km.

Avui hi anirem a fer la primera ruta de tot el viatge. Ens desplacem fins el petit poble de Las Parras de Martin per fer les Cascadas del Hocino del Pajazo, Embalse de Las Parras, Hocino de Las Palomas y El Chorredero



Bonica ruta aconsellable a l'estiu per si ens volem fer un banyet. Apta per a tots els públics encara que amb un desnivell total de 628 m. que poden  fer-se més pesats si no estan acostumats a caminar. Trobarem cascades, passarel·les, coves i la vista del embassament de Las Parras. Nosaltres la vam fer tota seguida, però podrem dir que consta de dos etapes. La primera del poble cap a l'embassament, on podrem veure Cascadas del Hocino del Pajazo, Embalse de Las Parras, Hocino de Las Palomas. I l'altre part que o es pot fer seguida caminant o agafar el cotxe al poble i fer uns 2 km aproximadament i aparcar en la carretera en el desviament cap al Chorredero.




  
 Cascadas del Hocino del Pajazo, Embalse de Las Parras, Hocino de Las Palomas, El Chorredero 



VISTA GENERAL DE LA RUTA





Un altre forma de passar pel riu

                            



Pujada per veure el salt del Hocino del Pajazo

HOCINO DEL PAJAZO

Embassament de La Parra



El salt interior es impressionant encara que per fotos no ho sembla





El Chorredero. 


SI CONTINUEM PUJAR TROBAREM MES SALTS

COVA DE LES BRUIXES





KM.0 GR.262

Un cop acabada la ruta tornem a Utrillas, on menjarem i reposaren el dinar.
Estan aparcats al prop del centre comencem a sentir soroll i musica bastant forta.
Sortim a veure que passa i ens trobem amb la festa del "CHOPO"

                             La localidad turolense de Utrillas celebra este sábado la tradicional "tirada del chopo"

El fin de semana más próximo a la festividad de Santiago, 25 de julio, los vecinos se reúne alrededor del chopo, y se desarrollan diversas actividades durante toda la jornada, entre ellas, concursos de guiñote o rabino. "A medianoche, los jóvenes se vuelven a congregar en la plaza del ayuntamiento para talar el chopo entre todos.

La localidad turolense de Utrillas celebra este sábado la "tirada del chopo", una de las tradiciones más arraigadas en la población, que estará acompañada de una discomóvil, gogós y fiesta de la espuma.

Todos los años, nombran a los cuatro mayorales de entre los solteros del pueblo, dos chicos y dos chicas, que se encargarán de recaudar fondos para organizar las populares fiestas de 'los mozos

Una de las mayorales de este año, ha explicado que, "coincidiendo con la entrada del verano, para San Juan, los mayorales acompañados por los mozos del pueblo, eligen un chopo de la orilla del río, que sea lo bastante alto y grueso. Lo talan y lo pelan y después lo conducen a hombros hasta la plaza del ayuntamiento

"A las doce de la noche y con la ayuda de cuerdas y troncos izan el chopo hasta ponerlo en posición vertical en un agujero que hay en la plaza para que el tronco quede bien plantado. Allí se quedará durante un mes",

El fin de semana más próximo a la festividad de Santiago, 25 de julio, los vecinos se reúne alrededor del chopo, y se desarrollan diversas actividades durante toda la jornada, entre ellas, concursos de guiñote o rabino. "A medianoche, los jóvenes se vuelven a congregar en la plaza del ayuntamiento para talar el chopo entre todos

En el mismo lugar y después de la tirada del chopo, se organizará una discomóvil con gogós y una fiesta de la espuma, además la banda municipal de música de la localidad turolense ofrecerá un concierto acompañado de un espectáculo audiovisual. "Muchas personas vienen a Utrillas para ver la tirada del chopo. Algunas proceden de Zaragoza o Barcelona y les gusta participar, tanto en junio, cuando se corta por primera vez el árbol, como en julio, cuando se retira el chopo por segunda vez el árbol, como en julio, cuando se retira el chopo por segunda vez. Es algo muy emocionante"



Mozos a la espera de alzar el CHOPO




LA TIRADA DEL CHOPO VIST DES DE DARRERA


                                     
               
VINGA CAP AMUNT

Desprès de gaudir una estona pels carrers de Utrillas del espectacle, decidim fer ruta cap a Aliaga on demà farem una nova ruta.
 Un cop estem a Aliaga ens trobem una agradable sorpresa, també son festes i estan fen "vaquillas".  Per allà que anem, es la nostre primera vegada i sentim curiositat per veure l'espectacle. Curiosament la plaça de bous esta muntada en plena plaça del poble, tallant la carretera que va cap a Pitarque. Sort em tingut que avui no teniem que anar cap allà com li ha passat a uns companys que ens trobem on dormirem i els qual han tingut que variar la ruta davant d'aquesta adversitat. L'espectacle esta força entretingut per passar una estona en que atrevits nois es llençant a la plaça a fer juguesques amb les "vaquillas".

Finalment decidim anar a passar la nit al aparcament del Embassament d'Aliaga, d'on sortirem demà a fer la ruta de la Senda Fluvial de la Hoz Mala. A tenir en compte que el petit tram des de el poble fins al pàrquing es un trajecte on sobresurten les roques i es perillós pel vehicles alts com es el nostre. Per sort quasi no hi ha transit i no tenim problemes.

Pàrquing passarel.les

DIA 3. Diumenge 26 de Juny. ALIAGA-PITARQUE. 

Trajecte 19 km.

Pel mati ens aixequem amb l'impressionant vista de la central tèrmica abandonada.
A LA FOTO NO S'APRECIA LA IMMENSITAT DE LA CENTRAL

La central térmica de Aliaga es una instalación industrial abandonada que conforma un interesante conjunto paisajístico de valor patrimonial. La central fue propiedad de Eléctricas Reunidas de Zaragoza hasta su cierre en 1982. El magnífico edificio y las dependencias anejas de esta instalación industrial, que en su momento fue la central mayor y más moderna de España, pasó entonces a manos privadas y sufrió un rápido proceso de deterioro y abandono. Un importante símbolo de la historia de Aliaga, y de la historia industrial de España, permanece así sumido en el olvido más lamentable.

Aquesta bonica i divertida ruta senyalitzada com a PR-TE 10, discorre per la ribera del riu Guadalupe, està equipada amb trams de passarel·les penjades que ens permetran endinsar-nos als estrets de l'Aldehuela i de la Hoz Mala.




En els dies posteriors ens informant que esta previst ajuntar aquesta ruta amb un altre posterior que farem anomenada Los Estrechos de Valloré.




Un cop acabada la ruta tornem a la Lola on farem via cap al bonic poble de Pitarque, deixarem la Comarca de las Cuencas Mineras, per entrar en la comarca del Maestrazgo on demà farem la ruta de les passarel·les del Riu Pitarque. 

Aprofitem que arribem d'hora per fer un tomb pel carrers del poble i gaudir de les empinades pujades i vistes extraordinàries.

PITARQUE

Pitarque es un municipio y localidad española de la provincia de Teruel, en la comunidad autónoma de Aragón. Con una población de 69 habitantes, se encuentra ubicado a unos 110 km de Teruel, en la comarca del Maestrazgo, al pie de la montaña de Peñarrubia. Junto al pueblo nace el río Pitarque, afluente del Guadalope.


Acabem sopant en el únic bar obert del poble, que també es fonda. El únic turisme que trobem son altres companys de autocaravanes que també estant sopant.

COMENÇAMENT DE LA RUTA


Amb aquestes vistes avui anirem a dormir.

DIA 4. Dilluns 27 de Juny. PITARQUE-EJULVE

Trajecte 30,4 km


La ruta comença al poble de Pitarque, i des d'allà simplement només cal seguir els panells informatius. El primer tram de la ruta del naixement del riu Pitarque ens ofereix un passeig al voltant de les hortes de cultiu de la localitat, algunes de les quals estan abandonades, per poc a poc anar endinsant-nos entre les muntanyes i seguir la llera del riu fins al seu naixement .

El primer punt de parada d'aquesta ruta és l'ermita de la Mare de Déu de la Penya, situada justament a mig camí.

Després de deixar enrere l'ermita, pugem la denominada Costa de la Verge fins a assolir una impressionant cascada que cau amb força pel vessant de la muntanya. Aquest és un dels punts més espectaculars de la ruta.

Després arribarem al punt més interessant de la ruta i després de creua el riu trobarem un esplèndid paratge amb la famosa xemeneia que aquest cop no surt aigua i perd una mica la seva bellesa. 

LA FAMOSA XEMENEIA AMB AIGUA

AIXÍ ES COM LA TROBEM😱
Després desfarem el recorregut i continuarem pel camí de la dreta fins arribar al salt d'aigua del naixement del riu.


SALT DEL NAIXEMENT DEL PITARQUE

Es una ruta ben fàcil i recomanable per tots els públics.

ENLLAÇ AQUI👇

A la tornada fem una cervesa al hostal i parlem amb gent del poble sobre la sortida del poble per la carretera T-V-8042  en la qual ens trobem uns túnels que em vist per les fotos i semblam molt baixos. Aquesta carretera surt a la famosa     A-1702 o més coneguda com The Silent Route
Ens treu de la dubta i diu que fins si tot passen camions i autobusos, tot i que l'any passat, ens explica que es va queda un camió atrapat i van tardar 2 dies en treure'l.
 Com diu el refrany, " el movimiento se demuestra andando", cap allà que anem. Agafem la Lola i tirem cap als túnels que aviat trobem i sense transit, el que ens permet aturar-nos i fer-ne unes quantes fotos i vídeos.


Com podeu veure passem sense problemes i ara si enfilem The Silent Route.
Abans de dirigir-nos al nostre pròxim destí, Montoro de Mezquita anem fins al monument i mirador de The Silent Route. Es troba en aquestes coordenades.
Monument The Silent Route.


Ara si, amb les fotos de rigor fetes arribem a Montoro, on tenim previst fer la ruta de los Estrechos de Valloré.

A l'hora de dinar ens cau una bona tromba d'aigua però encara som a temps quan sembla que ha parat en fer una versió mes curta de la ruta, i no passarem per la part panoràmica i miradors  i només agafarem les passarel·les.



La ruta comença en la part alta del poble i esta molt vent indicat. S'ha de tindre precaució la primera baixada amb una possible relliscada. A part d'això no tenim ninguna dificultat fins arriba a la primera passarel·la.


També ens trobem amb el paisatge propi de "los Organos de Montoro". Recordem que aquesta estructura rocosa li deu el nom per la semblança amb tubs de un òrgan.

Continuem recorrent la ruta per les diverses passarel·les i estrets fins arribar al final de la ruta. Nosaltres continuem una mica per arriba al últim estret que per nosaltres es el més maco. Tot i que per fer la foto tinc que endinsar-me en el riu.



Recordem que aquesta ruta te una previsió de ajuntar-se amb la que ja em fet de La Hoz de Mala.

 Encara ens dona temps de agafar la Lola i anar a pernoctar al poble de Ejulve on aprofitarem per buidar i carregar aigües.


EJULVE
AVUI DORMIREM SOLS COM UN MUSSOL


Amb la arribada a Ejulve em deixat endarrere la comarca del Maestrazgo on hem pogut gaudir de diverses rutes i fantàstics pobles. 


DIA 5. Dimarts 28 de Juny. EJULVE-CALOMARDE

Trajecte 147 km.


Avui ens endinsem en la comarca de la Sierra de Albarracin, per visita com no el increïble poble de Albarracin, tot que ja em estat però sempre es agradable tornar-lo a visitar i acabar pernoctant en el petit poble de Calomarde per demà fer la ruta del Barranco de la Hoz.

El primer que fem es acostar-nos a la oficina de turisme que esta just al costat del pàrquing. Allà demanem informació de diverses rutes i de el seu passeig fluvial que envolta el mateix poble.

El passeig fluvial del riu Guadalaviar és una fantàstica ruta circular als peus d'Albarracín. Un recorregut senzill però divertit amb trams de sendes de pedra, escales, ponts penjants i passarel·les. La ruta voreja la ciutat per les ribes del riu Guadalaviar, al recorregut es contempla una vista diferent d'Albarracín, les muralles i contraforts, la Torre de Doña Blanca, les cases, així com les seves hortes, sínies i el Molí del Rei.


Aconsellem pujar a les muralles que vorellant la part més alta del poble. en el mapa esta marcada en vermell.
VISTA DES DE EL MIRADOR

PUENTE DE LOS CARNEROS

PASSAREL·LES

ESCALES

GUADALVIAR

Un cop arribat al moli del rei, només passar-ho ja ens trobem en la entrada al poble.

FI DEL SENDER I ENTRADA AL POBLE

Que dir d'aquest poble. Per nosaltres es dels pobles més bonics que em visitat. Només cal veure les fotos per tindre ganes de vindre. Aquí sota us deixa unes quantes amb els racons més fotogènics del poble. No oblideu pujar a les muralles si veniu per primera vegada.








Nosaltres que ja havien estat, quin canvi d'aspecte del poble amb totes les botigues i restaurants oberts i plens de gent, al d'ara pràcticament buit.  La veritat que per passejar es un gaudeix més ara, tot i que també te els seus inconvenients. 
Només hi ha un restaurant obert per prendre un refresc, però allà que acabem. Des de Albarracín fem ruta cap a Calomarde on farem nit. 

Una mica abans d'arribar al poble fem una para da per visitar l'esplèndida CASCADA BATIDA, que portar prou aigua per l'època que estem.

CASCADA BATIDA   

Ara si, arribem a l'àrea de autocaravanes que esta ens construcció però que ens permet passar la nit molt tranquils. 

Bona iniciativa del poble de Calomarde, re-aprofitant l'abandonat camp de futbol i convertir-lo en aparcament/àrea per visitar la zona.

 FES CLICK PER VEURA LES COORDENADES

DIA 6. Dimecres 29 de Juny. CALOMARDE-CUENCA

Trajecte 130 km.

                                       

La previsió per avui es finalitza el dia en Conca, però abans farem un parell de visites curtes. La primera es decep una mica. Es el naixement del Riu Cuervo. En aquesta època quasi no hi ha turisme, però tampoc cau molta aigua. Es una visita que ens havia quedat pendent de l'altre vegada.

Es un lloc molt preparat per rebre visites, Hi ha un camí fet de fusta de 1,5 km. preparat per discapacitat per arribar-hi fins al salt i al naixement. Segurament amb el salt ple d'aigua la perspectiva serà molt diferent.

SALT D'AIGUA

NAIXEMENT DEL RIU CUERVO

Un cop feta la visita i dinar fem via cap a Conca fent una petita parada en el Ventano del diablo.

El Ventano del Diablo és un mirador natural en forma de cova. Es troba al marge del riu Xúquer des d'on pots gaudir de la imponent caiguda fins al riu i de les espectaculars vistes del barranc del Xúquer.

                       

Un cop feta la petita parada, anem cap a conca i desprès de fer una primera parada en las afores del centre, acabem pernoctant amb la Lola en el barri del castell, al pàrquing del mirador de Conca, no sense abans fer un sopar en la plaça major.


                            


DIA 7. Dijous 30 de Juny. CUENCA-CHULILLA

Trajecte 206 km.

No podem despertar en un paratge millor. Aquestes son les vistes que tenim des de el pàrquing del mirador.
Un cop fetes les primeres fotos del dia, agafem el caminet que surt des de el mirador i enfilem cap al centre. Quina millor forma d'entrar a Conca que per el pont on tenim una magnifica vista de les tipiques "casas colgantes".







Aquesta es la vista de les cases des de el pont. També aprofitem per entrar al museu que hi ha en la típica "casa colgante". Museo de arte abstracto español.

DINS DE UNA CASA COLGANTE. MUSEU

Un cop feta la visita al museu, continuem pel tot el casc antic fins arriba a la plaça major i la seva impressionant catedral.


Fins aquí la nostra visita a Conca. Tornem pel carrer principal fins al mirador on tenim la Lola i anem a remullar-nos a la platja de Conca. Volien entrar a la piscina però ens cobraven 6€ i només volien estar una estoneta per lo que decidim banyar-nos una mica abans del restaurant-piscina on estem aparcats i on també es pot accedir-hi al riu.

Un cop refrescats agafem la carretera i ens dirigim cap a Las Chorreas del Cabriel, a prop de Enguidanos.

Les Chorreres del Cabriel és un magnífic paratge natural de la provincia de Conca, als pobles d'Enguídanos i Villora. Format pel Riu Cabriel, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO des de l'any 2019. És una zona de salts, cascades i gorgs d'aigua turquesa, on fer senderisme, esports aquàtics i turisme de natura, especialment observació d'aus.

Indica que es un lloc molt turístic i entenc que molt massificat. Des de fa un temps per accedir-hi hi ha que reserva plaça de pàrquing, sobretot en temporada alta i caps de setmana.  També avisar que no esta permès el aparcament de autocaravanes, però per sort, nosaltres anem en temporada baixa i no trobem problema per estacionar, ja que no hi ha ningú controlant el aparcament. Des de aquí vull manifestar la persecució de alguns ajuntament  al nostres vehicles, ja que en condicions normals l'única forma de fer la visita, seria aparcant al poble hi anant en bicicleta uns 6 km. Crec que no es plan. Dic això, el paratge es idíl·lic. El color turquesa de aquestes aigües en pocs llocs ho trobarem i tot i que es entre setmana, hi ha força gent. Advertir que des de el pàrquing fins a Las Chorreras hi ha a prop de 1,5 km. que amb la solana també es fa més llarg, encara que després la recompensa es gran.





Un cop ben remullats, ens canviarem de comunitat per acostar-nos al poble de Chulilla (Valencia) per fer l'excursio de los puentes colgantes.

Un consell, bé, més que un consell una prohibició si aneu amb un vehicle de gran dimensions. No agafeu la carretera CV-395, sobretot el tros que va des de Chera fins a Sot de Chera. Aquest 10 km han sigut els més llarg de la vida de La Lola. La carretera es molt estreta i amb molts voladisses de la muntanya. Vam patir tota l'estona per que no vingués un cotxe de cara. Per sort, no vam trobar ningun i no vam tenir que fer ninguna maniobra difícil.

Sense més ensurts vam arribar al bonic poble de Chulilla on encara ens va donar temps de fer una volteta i prendre un refrigeri. 





La pernocta la fem al aparcament del poble on també ficar que esta prohibit les autocaravanes, però al ser fora temporada no tenim ningun problema en passar la nit al costat d'un altre company, també de Barcelona.

                                                       


DIA 8. Divendres 01 de Juliol. CHULILLA-L'AMETLLA DE MAR

Trajecte 255 km.


Avui em llevo amb l'idea de anar a buscar el dolc típic del poble, " el reguiño", i a fe que ho aconsegueixo.


Hi ha de diversos farcits. Nosaltres provem al de crema, bonÍssim, acompanyats de alguna empanada. Ara si amb l'estomac ple ens acostem amb l'auto al pàrquing "los calderones" a uns 700 metres d'on estem. Des de allà farem la anomenada ruta de los puentes colgantes, encara que només hi tingui dos ponts.



RUTA DE LOS PUENTES COLGANTES

                                               

La ruta coincideix amb el camí que recorrien els obrers que treballaven en la construcció de l'embassament de Loriguilla per desplaçar-se des de la població de Chulilla fins al seu lloc de treball als anys 50. Amb un total del 5,05 km discorre per la Hoces del Río Túria vorejant la part superior dels tallats i creuant-los de banda a banda per mitjà de dos ponts penjants, passant per diversos ambients com són el Bosc de Ribera al costat del riu i el Matoll Mediterrani.

La ruta no te ninguna dificultat, i es molt fàcil de seguir. A tenir en compte que tot i que tenim una bona vista del Charco Azul, en aquesta ruta no es pot accedir. També m'agradaria aclarir que un cop arribat a la estació de aforament del embassament continua la ruta pel camí de la dreta, no el que vam seguir nosaltres a la esquerra, ja que té un fort desnivell i es més llarga i amb el de la dreta també arribes al embassament de Loriguilla













PONT DE L'ESTACIO DE AFORAMENT. 
Aquest es el pont de l'estació, no el creuem, continuem per la dreta fins l'embassament. 
Tornem sense problemes, i pel camí trobem algun escalador que altre. Es un paradís per els amants de aquest esport. també es donar temps de fer una remullada pel Túria.

Aquesta es l'última ruta que farem en aquesta escapada. Ara ens anem de tornada cap a casa, però abans farem una paradeta de relax a una zona que la coneixem prou bé, i ens agradar molt. L'Ametlla de mar i més concretament al costat de la Cala del Vidre on hi ha una zona que ens permet pernocta amb el nostre vehicle. Encara ens dona temps de fer un banyet a la platjeta.




                                

DIA 9. Dissabte 02 de Juliol. L'AMETLLA DE MAR-L'HOSPITALET

Trajecte 155 km.



Mati de relax en el nostre racó preferit😍


Dons això ha sigut tot en aquestes mini vacances. Hem gaudit de passatges fantàstics i hem recorregut les millors rutes que podem trobar per la zona. Però al que més destacaria per nosaltres ha sigut el plaer de viatger fora de temporada. Això no te preu. Poder gaudir de la majoria dels llocs sense la aglomeració, ni les presses per nosaltres ha sigut de lo millor. I poder conversar amb la gent del  que anomenem la Espanya "vaciada" .

Publica un comentari a l'entrada

0Comentaris
Publica un comentari a l'entrada (0)